Indrets d'interès
1. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE NOSTRA SENYORA D’ATOCHA
El primer oratori, edificat l’any 1570, era dedicat a la Mare de Déu de les Neus. l‘any 1717 el rei Felip V atorgà a Marc Antoni Cotoner, propietari de les terres d’Ariany, el títol de marquès d’Ariany, per haver-se decantat pel bàndol borbònic en la Guerra de Successió. El marquès, que habitualment residia a Madrid, obsequià els arianyers amb una nova església, acabada l’any 1737, amb una rèplica de la imatge madrilenya de la Verge d’Atocha, que suplantà el títol de la de les Neus.
L’església era de construcció deficient, i s’emprengué l’edificació de la nau de tres capelles per banda del temple actual, inaugural l’any 1818. Entre els anys 1908-1913, se li afegí el creuer i el campanar. Davant la façana, d’emplaçament privilegiat, hi ha un pòrtic de tres arcs d’ogiva, amb terrat i balconada de balustres. El campanar, al costat esquerre de l’absis, es de cinc cossos, també amb terrat i balustrada; en el cos superior hi ha, a cada cara, dobles finestres amb arcs de mig punt.
La nau té planta de creu llatina, volta de canó i cúpula sostinguda per arcs i petxines, sense llanternó. Rep la llum de tres grans rosetons oberts en la façana i en els extrems del creuer. El retaule de l‘absis és de tres carrers amb dos cossos; en el carrer central, la imatge de la Mare de Déu d’Atocha i la de sant Gaietà, copatró de a vila; en els laterals, sant Joan Baptista i sant Sebastià. L‘altar major es troba en la vertical del centre de la cúpula. La trona de pedra, monumental, està adossada a l’angle anterior esquerre del creuer. En el cor, construït sobre part del pòrtic, hi ha un orgue de l’orguener mestre Anton Cardell, de 1927.
2. CREUS DE TERME
Tres creus trobam dins la viIa d’Ariany, i d’elles, la més vistosa antiga es sa Creu, enllestida l’any 1856 en pedra de marès i d’estil neoclàssic. La base, el fust i el capitell són de secció octogonal, i la creu, com quasi sempre, és llatina amb braços rectes. El dia de Pasqua, al peu d‘aquesta creu s’hi celebra l’Encontre, i el dia del Ram s’hi fa la benedicció dels rams d’olivera.
Entrant a Ariany per la carretera de Maria, trobam la Creu de les Voltes de Son Bonany, molt més moderna que l‘anterior ja que fou aixecada l’any 1969 a la memòria del rector Martí Truyols, que exercí a la vila al llarg de 37 anys. La creu no gaudeix d’interès artístic.
Finalment, la Creu de la Plaça de l’Església, és encara més moderna ja que fou donada per Gabriel Mateu l’any 1970.
3. MOLINS DE VENT
Set torres de molí encara s’alcen més o menys altives dins el paisatge arianyer. D’elles, la que té més caràcter és la del Molí d’en Marinero, torre de molí amb cintell, de final del segle XVIII. La torre és la més ampla del terme s’abandonà l’any 1920. Està situat a la carretera de Maria.
Molt a prop de l’anterior es localitza el Molí d’en Rigo (C/Vista Alegre s/n), un dels més antics de la contrada. És una torre de molí retallada amb base que deixà de funcionar l’any 1920. Com a data interessant, conté una fornícula amb un Sant Antoni.
Sortint del nucli urbà, al carrer de sa Canova trobam el Molí d’en Guillem Gener, esvelta torre de molí amb base, que fou el darrer que s’aixecà a Ariany.
Devora l’anterior, trobam el Molí d’en Bernat Gener, torre de molí amb base edificada l’any 1910 i que funcionà fins al 1934.
En un altre camí, no molt lluny dels anteriors, en el Camí de Calderitx, trobarem el Molí de Ses Comunes o d’en Xarop, actualment abandonat i que conserva algunes restes de la maquinària. Deixà de funcionar l’any 1920 i és una torre de molí amb base.
Més lluny queda el Molí d’en Piuló, al Camí des Camp. Són les restes d’una torre de molí, molt retallada i construïda sense base ni cintell. Fou abandonat l’any 1919 ja que era un lloc on hi bufava poc vent.
Finalment s’ha de citar el Molí de sa Cabaneta, dins la finca del mateix nom situada a la partió amb Petra. És un petit molí molt interessant.
4. POUS RO 1 JURA
Aquests dos pous els trobam al Camí de Son Gibert o Camí de Petra, molt a prop un de l’altre. El primer que localitzam, sortint d’Ariany, és el Pou Bo, que fins no fa gaire encara conservava les piques per abeurar el bestiar. El nom li ve de la qualitat de la seva aigua. Seguint cap a Petra localitzarem el Pou Jurà, on a més de les piques també hi trobarem uns rentadors. El conjunt és cobert per una teulada i l’aigua és de qualitat inferior. Per aquest motiu la seva aigua s’emprava majoritàriament per al bestiar i per rentar la roba.
5. SAUBERG 1 EL CAMÍ DE SA MARQUESA
És la casa que originà el nucli d’Ariany. Està situada vora l’església, al carrer de s’Auberg, i destaca per damunt de tot el seu magnífic portal de mig punt amb dovelles de pedra.
Ben al davant de les cases parteix un camí empedrat que comunica amb el camí de Son Gibert. És el Camí de sa Marquesa, antic camí que segons la tradició juntava les cases de S’Auberg amb Son Sureda de Manacor. La resta del camí s’ha perdut o presenta un seguiment molt complicat.
6. SALJUB
És una construcció de final del segle passat, localitzat a Sa Plaça i que recollia l’aigua de bona part dels carrers del poble. Està construït amb marès i cobert per una gran volta. Fins a mitjan segle XX conservava les piques per abeurar el bestiar i un coll per on s’extreia aigua per al consum humà. Fa pocs anys es va netejar i es va instal·lar un vidre per poder guaitar-hi des de l’exterior. La seva capacitat és de 800.000 litres.
